La Polinèsia: Tahiti


Tahiti és l’illa més gran de la Polinèsia francesa i la que concentra més població, uns 170.000 habitants, que representen un 70% del total.

A Tahiti hi ha la capital, Papeete (en tahitià Pape'ete, “Aigua de la cistella”). Si bé la seva població no arriba als 30.000 habitants, la del conjunt de la seva zona urbana arriba als quasi 130.000.







Tahiti forma part de les Illes de la Societat, amb Morea, Bora Bora, Raiatea, Maupiti i d’altres menors.




A la vora de Papeete hi ha l’únic aeroport internacional de la Polinèsia, la seva principal via d’accés, juntament amb els grans creuers que amarren al seu port. No obstant, la ciutat presenta un escassíssim interès. No és sinó una més de les moltes ciutats tropicals, amb casetes baixes de colors i sense pràcticament cap vestigi de l’època del Regne de Tahiti (segle XIX) o del període colonial.

La costa té diverses platges, algunes de sorra negra d’origen volcànic, i és molt preuada per als practicants del surf. Amb tot, no és ni de bon tros la costa que més us agradarà de la Polinèsia.





Per contra, l’interior de l’illa, amb muntanyes d’un verd luxuriós, amb moltes flors de diversos colors llampants i cascades remarcables, és una excursió descatable. La muntanya més alta, mont Orohena de 2.241 metres, és la muntanya més alta de la Polinèsia francesa.




La travessa de l’illa fins el llac Vaihiria és molt recomanable, si és que la poudeu fer!. Cal començar la ruta des de la costa est, però atenció amb el camí, que no està asfaltat, i molta atenció a partir d’un llarg túnel excavat a la roca, i situat a la part més alta del trajecte, doncs es torna una autèntica torrentera quasi impracticable (nosaltres varem estar a punt de bolcar en dues ocasions). I al final del camí, ja arribant a la costa oest, us espera la darrera sorpresa: una cadena que barra el pas i que per obrir-la una família local us demanarà un modest “peatge”, al·legant que han guanyat un plet amb el govern local i que el camí passa pels seus terrenys.

En definitiva, si no contracteu l'excursió a un agència local, com fa la majoria de gent, esbrineu amb molta cura l'estat del camí a banda i banda del túnel; potser només podreu fer la pujada i en arribar al túnel us caldrà fer mitja volta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada