El primer europeu en arribar-hi va ésser, el 1521, en Fernando de Magallanes (Fernão de Magalhães), el navegant portuguès al servei de la Corona de Castella que va encapçalar la primera volta al món.
Les Tuamotu representen la típica illa dels Mars del Sud, un anell coralí, que envolta un lagoon al seu interior i que té llargues àrees de palmeres cocoteres (cocoteries, com en diuen en francès). L’escassa aigua dolça que hi ha (si descomptem les cisternes que modernament s’han construït i que, quan hi manca l’aigua de pluja, s’emplenen amb aigua portada en vaixells) es troba en una capa sota la sorra, però molt superficial, la “nappe”, que no es barreja amb l’aigua marina que l’envolta. Aquesta capa és molt prima i no permet un ús gaire intensiu, ni per a aigua de boca ni per al regadiu.
Us pensareu que des de l’anell estant sereu capaços de veure tot el conjunt de l’anell (jo m’ho pensava!), res més lluny de la realitat. Aquests anells tenen força quilòmetres de llargària i no veus no ja un i altre extrem, sinó ni tan sols la riba de davant. Saps quan ets a la cara interior de l’anell perquè normalment és constituïda per una franja de sorra magnífica, envoltada per cocoters d’una banda i d’una mar plàcida de l’altra, i que ets a la cara exterior perquè estàs sobre rocs pelats, normalment tallants pel seu origen coralí, amb la vegetació una mica lluny a una banda i a l’altra amb l’oceà que hi bat constantment.
A la cara exterior i amb la marea baixa podreu desenvolupar la vostra passió de recollidors de petxines i closques de cargols, de colors i textures magnífiques. Els nadius, durant la nit, hi pesquen llagostes per quedar-ne fart. A la cara interior, sorrenca, plàcida, verda, viureu el somni dels Mars del Sud. En mig de la sorra, dins de l’aigua, s’alcen aquí i allí columnes de corall (les anomenen “patates”), de mil colors, entre les que vagaregen els petits peixos de colors que us vulgueu imaginar: un aquari a l’aire lliure i natural! Molt possiblement us acompanyaran en la vostra visita aquàtica (amb snorkel) taurons petits, d’entre 50 cm i 1 metre i mig, que nos us faran res, però que són molt curiosos, i de ben segur que acabareu topant amb alguna morena de considerables dimensions, mig amagada en alguna cova (amb aquests habitants sí que més val que tingueu cura de no molestar-los massa). No us cansareu de nedar tranquil·lament per aquest aquari, que mentre hi sigueu serà el “vostre aquari particular”!
Com ja us comentem en una altra pàgina: ull amb ingerir peixos pescats dins del lagoon, poden estar plens de ciguatera, substància molt tòxica que els peixos ingereixen d’algunes algues. Els peixos s’han de pescar a mar obert.
A l’hora de planificar el viatge per les Tuamotu, buscàvem llocs apartats, on poder estar sols i sense el veïnatge ni dels capbussadors, que són el petit turisme que es comença a desenvolupar en algunes illes, ni d’altres navegants. Volíem la illa per a nosaltres sols! Aquesta preocupació era fruit del nostre desconeixement de la realitat de les Tuamotu. Com us hem comentat, els nadius viuen concentrats en minúsculs poblats i a la resta dels molts quilòmetres de l’atol només hi trobareu cocoters (i aquests molesten poc i us permetran fer-vos unes fotos de revista!). Pel que fa als capbussadors els podreu trobar en uns pocs indrets de les comptades illes on hi ha una somera industria turística (una amiga que va llegir el meu Blog, em va comentar: “l’any passat vaig ésser a les Tuamotu fent submarinisme i em vaig avorrir com una ostra!”); pel que fa a d’altres navegants si per casualitat us en trobeu algun serà bé perquè sou a la vora d’una granja de perles negres que en ven directament als passavolants, bé perquè cerca la mateixa pau que vosaltres; tan sols us caldrà desplaçar-vos un quilòmetre platja enllà per retrobar la solitud.
El nostre recorregut va ésser:
1. Fakarava
2. Kahuehi
3. Aratika
4. Apataki
5. Toau
6. Fakarava
Vàrem
començar, i acabar, per Fakarava perquè és l’illa on hi ha un aeroport i està
situada en el sector de l’arxipèlag en el que volíem navegar.
pàgina en construcció
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada