La Polinèsia: arribar-hi i sortir-ne

Possiblement us semblarà innecessari compartir comentaris sobre el trajecte Barcelona-Paris-Los Angeles-Papeete i Papeete-Los Angeles-Paris-Barcelona, però són quatre aeroports a visitar cada cop i tres avions que cal emprar, en total quasi 36 hores de desplaçament per arribar a lloc i 36 hores més per tornar a casa! I penseu que trepitjareu sol nord-americà i us posareu en mans dels seus agents de fronteres i d’immigració, que segons i com pot ser més aventura que tota la resta del viatge (la Carme en té una no gens grata experiència).

Així doncs, algun comentari sobre la travessa intercontinental. A la Polinèsia francesa s’hi pot arribar tan sols per cinc vies alternatives:

       -      A través de Los Angeles (USA)

       -      A través de Honolulu (Hawaii)

       -      A través de Santiago (Xile)

       -      A través d’Auckland (Nova Zelanda)

       -      A través de Tokio (Japó)

També ho podeu fer emprant un passatge “Round the World” que us permet donar la volta al món, aturant-vos a uns quants aeroports durant el trajecte. Òbviament aquesta possibilitat, que vaig analitzar, té dues característiques a tenir presents: us allarga el viatge (si no podeu parar en alguna ciutat addicional no paga la pena) i us encareix el cost (bitllet més car, més hotels, més desplaçaments a les ciutats addicionals visitades, etc).

Descartada la volta al món, també es poden descartar els itineraris per Auckland i pel Japó, que des d’Europa són més llargs que no pas les alternatives americanes. I si compareu les alternatives americanes, llevat que vulgueu aprofitar el viatge per visitar l’Illa de Pasqua (Rapa Nui), o per fer una estada a Hawaii, l’alternativa per Los Angeles s’imposa, per temps i per diners.

Curiosament, de les cinc vies d’arribada a Papeete, tres representen els vèrtex del triangle polinesi: Aotearoa (Nova Zelanda) – Rapa Nui (Illa de Pasqua)– Hawai’i (Hawaii).